Amb els anys i la perspectiva, la història de les coses i dels espais que ens envolten i ens acullen varien, muten, s’alteren… Al ritme dels temps i de les necessitats que habiten en nosaltres a cada moment. Però el que sempre queda intacte és l’essència, de les coses i dels espais. I al bar de l’Sport es respira encara la dels primers temps, la d’aquells nadals de 1923 quan vam obrir per primera vegada les portes. No hi érem nosaltres, està clar, però les imatges i els records i les paraules que ens han llegat les generacions precedents, ens ho fan percebre.
El bar ha estat sempre un espai de trobada, on compartir taula, conversa, inquietuds, alegries, tristeses, vins, forquilles… amb amics i familiars. A vegades amb persones noves. A vegades s’han tancat acords. Fa poc ho recordava a les xarxes socials Fermí Fernández. Va dir: “En aquesta taula va néixer El Sommelier després d’una reunió amb Toni Orensanz”. Per a nosaltres, això, és un privilegi.
El bar de l’Sport té tanta història com el conjunt de l’establiment. De fet, és el seu vendre, a cor, o cervell… Com vulgueu entendre-ho. Als primers anys, acollia els ressopons dels falsetans. Els convilatans sortien després de sopar a casa i venien a fer petar la xerrada, a la fresca, al bar. Érem el punt de reunió, la parada inevitable, el lloc on deixar-hi paquets, on prendre l’aigua de Lourdes quan els viatgers baixaven mig marejats de l’Hispano-Igualadina, on veure les primeres retransmissions de futbol a la televisió.
I de fet hi ha coses que es mantenen igual. Encara som un post office i hi ha cellers que deixen vins per a clients i amics, o veïns de Falset que ens fan servir d’adreça postal per rebre un encàrrec. La màquina de fer cafès i la de cobrar – molt antiga i autèntica, per cert- guarden molts secrets, tant com el personal que ha atès els clients al llarg dels anys. Guardem i entreguem encara paquets, vins, claus… I secrets. Al bar on antigament es fumaven caliquenyos durant el partit del Barça, on es feien timbes, on podies tallar el fum dels purets amb un Ganivet… Ara es net en l’atmosfera, però passen tantes coses com aleshores, amb altres maneres, rostres, intencions, sensibilitats…
La taula de marbre de l’entrada reuneix amics que fan bici o surten amb moto els caps de setmana però que després volen regalar-se un homenatge: amb un bon esmorzar de forquilla. Hi ha qui ve per negocis, a fer un cafè, un te, una infusió… hi ha qui ve a connectar-se i treballar, hi ha qui ve a fer el vermut, hi ha qui ve fa fer una copa de vi; hi ha qui no renuncia mai a les arbequines… Hi ha gent que ens ha dit que gran part del Priorat actual es va decidir des dels bancs de l’entrada, perquè les converses del Priorat que és avui es van gestar al seu voltant. Un altre motiu d’orgull, immens, que guardàvem en el silenci però que ens ve de gust reivindicar i compartir ara.
I en els últims temps, més enllà de trobades planificades i fortuïtes, de capvespres llargs amb un bon vi obert, amb els bancs de fusta protegint les esquenes i les converses, el bar de l’Sport vol ser i de fet ja ho és un coworking. Sempre ha estat un punt de connexió, però ara el volem reivindicar com a tal. Un espai poc sorollós, discret, confortable que vol acollir les persones que treballen i que estan disposades a fer-ho en un entorn ple de complicitats i d’història.
Perquè cada cop són més els hotels d’arreu del món que ofereixen un espai específic per treballar, tant per als locals que no volen estar a casa com per als turistes i viatjants que necessiten un lloc puntual on enviar e-mails, reunir-se amb proveïdors o aprofitar les hores mortes per acabar feina.
L’Hostal Sport sempre ha volgut estar al dia de les noves tendències i necessitats, i ara també s’apunta a integrar en un mateix establiment una sèrie de facilitats per descansar, treballar i gaudir. Perquè cada cop més el turista demana fórmules flexibles d’oci i treball sense sortir de l’hotel, perquè el turista cada cop més té un perfil professional digital i pot treballar on vulgui. En un moment on la tecnologia ens facilita l’autonomia i desdibuixa les fronteres entre treball i oci, és curiós veure com seguim necessitant espais de trobada, que ens permetin compartir i sentir-nos més humans. L’equilibri perfecte entre la vida laboral i la personal, entre la comunitat local i la internacional, entre la tradició i la innovació.
El bar de l’Sport permet connectar i desconnectar. Projectes, il·lusions, confidències, esforços, èxits, fracassos… Dits que teclegen l’ordinador, i-phone, mac’s, videotrucades a Seattle, Nova York o Suècia… Als bancs de fusta ja no només hi ha els falsetans fent-la petar, hi ha gent que tanca negocis, que es connecta, que compra, que ven, que comparteix imatges de costers impossibles i de vins impressionants… La internacionalització és molt benvinguda. La fusta és calidesa, protegeix i reserva. Hi ha la intimitat necessària per conversar i treballar.
Volem que l’Sport sigui un espai on neixin idees, es creïn somnis, es comparteixin il·lusions. Com deia Jaume Sisa “casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d’algú”. I el bar és de tots, els que l’han habitat, l’habiten i l’habitaran. Ara amb un accent més internacional però amb la mateixa calidesa dels inicis. 100 anys després hi ha coses que romanen, hi ha un esperit col·laboratiu com el del treball de coworking, que restaran per sempre.
Vine a treballar des de l’Hostal Sport. Més informació AQUÍ.
